 |
 |
 |
      |
|
||||||||||||||
Gairebé qualsevol massa d'aigua és bona per al desenvolupament d'una o altra espècie de mosquit, mentre estigui estancada o flueixi molt lentament. No cal que es mantingui permanentment; en alguns casos basta que hi romangui un mínim d'una setmana o deu dies, perquè pugui aparèixer una nova generació de mosquits. Hi ha espècies que colonitzen les aigües brutes i espècies d'aigües netes. D'igual manera, algunes suporten millor les baixes temperatures que altres, tot i que en general, sempre es veuen afavorides per la calor. Les larves de Culex pipiens, l'espècie més comuna al Baix Llobregat, les podem trobar a l'aigua per sobre de 15 graus centígrades aproximadament, tot i que ocasionalment suporten temperatures inferiors. En aquestes latituds, això es tradueix en una temporada de mosquits que dura d'abril a octubre aproximadament. Culex pipiens prefereix les aigües brutes, tot i que és una espècie oportunista que es pot trobar pràcticament arreu. La segona espècie en abundància d'aquesta zona, Ochlerotatus caspius, com totes les que pertanyen al gènere Ochlerotatus, pon els ous en terrenys susceptibles d'ésser inundats. Els ous romanen inactius tot esperant les pluges de primavera o de tardor, que en submergir-los, en fan possible l'eclosió. Al Delta, aquesta espècie es troba quasi exclusivament a les maresmes litorals del Prat de Llobregat i Viladecans. Les larves de l’Aedes albopictus, en canvi, es desenvolupen en petits espais que trobem principalment en zones urbanes: gerros, galledes, bidons, desguassos, cendrers, platets, etc. (Per a més informació consulteu www.mosquitigre.org)  A les zones de muntanya
s'hi troben dos hàbitats molt especials on crien els mosquits.
Els tolls que queden a les rieres en llocs apartats del corrent
i els forats que es fan als arbres grans i que s'omplen d'aigua
de pluja. En aquests hàbitats hi trobem espècies com
ara Anopheles claviger, Ochlerotatus vexans i Ochlerotatus geniculatus.
Els mosquits tenen nombrosos enemics naturals. Les larves estan exposades a diferents depredadors, sobretot peixos (Gambusia holbrooki), insectes adults (Dytiscidae, Notonectidae) i també larves d'insecte (Odonata). La gambúsia és un peix americà que fou introduït al Delta del Llobregat a principis de segle per la Comissió Antipalúdica, dins d'un programa de control de mosquits. És un peix tremendament voraç, i realment allí on hi ha gambússies no s'hi solen trobar larves de mosquit. Els adults voladors són presa d'aràcnids, libèl.lules, rat-penats i ocells insectívors. Els mosquits pertanyen a l'ordre dels dípters,
família dels culícids. Són insectes amb metamorfosi
completa, és a dir; els ous donen lloc a larves aquàtiques
actives que es transformen en nimfes, de les quals emergeixen
els
adults. Actualment es coneixen més de 3.000 espècies
de mosquits, presents a totes les latituds. Al Baix Llobregat
se'n
troben 19, distribuïdes en 7 gèneres: Culex (4), Ochlerotatus
(3), Aedes (3), Culiseta (3), Coquillettidia (2), Anopheles (3)
y Uranotaenia (1).
Culex pipiens Tot i això, només tres, Ochlerotatus caspius, Aedes albopictus i Culex pipiens, "el mosquit domèstic", constitueixen les espècies més molestes de la zona. |
