|

La vida dels mosquits està íntimament lligada al medi
aquàtic, les larves i nimfes es desenvolupen a l'aigua i
les femelles adultes han de tornar-hi per pondre els ous. 
Gairebé qualsevol massa d'aigua és
bona per al desenvolupament d'una o altra espècie de mosquit,
mentre estigui estancada o flueixi molt lentament. No cal que es
mantingui permanentment; en alguns casos basta que hi romangui un
mínim d'una setmana o deu dies, perquè pugui aparèixer
una nova generació de mosquits.
Hi ha espècies que colonitzen les aigües
brutes i espècies d'aigües netes. D'igual manera, algunes
suporten millor les baixes temperatures que altres, tot i que en
general, sempre es veuen afavorides per la calor.
Les larves de Culex pipiens, l'espècie
més comuna al Baix Llobregat, les podem trobar a l'aigua
per sobre de 15 graus centígrades aproximadament, tot i que
ocasionalment suporten temperatures inferiors. En aquestes latituds,
això es tradueix en una temporada de mosquits que dura d'abril
a octubre aproximadament. Culex pipiens prefereix les aigües
brutes, tot i que és una espècie oportunista que es
pot trobar pràcticament arreu.
La segona espècie en abundància
d'aquesta zona, Ochlerotatus caspius, com totes les que pertanyen
al gènere Ochlerotatus, pon els ous en terrenys
susceptibles d'ésser inundats. Els ous romanen inactius tot esperant les
pluges de primavera o de tardor, que en submergir-los, en fan possible
l'eclosió. Al Delta, aquesta espècie es troba quasi
exclusivament a les maresmes litorals del Prat de Llobregat i Viladecans.
Les larves de l’Aedes albopictus, en
canvi, es desenvolupen en petits espais que trobem principalment
en zones
urbanes: gerros, galledes, bidons, desguassos, cendrers, platets,
etc. (Per a més informació consulteu www.mosquitigre.org)
 A les zones de muntanya
s'hi troben dos hàbitats molt especials on crien els mosquits.
Els tolls que queden a les rieres en llocs apartats del corrent
i els forats que es fan als arbres grans i que s'omplen d'aigua
de pluja. En aquests hàbitats hi trobem espècies com
ara Anopheles claviger, Ochlerotatus vexans i Ochlerotatus geniculatus.
Els mosquits tenen nombrosos enemics naturals.
Les larves estan exposades a diferents depredadors, sobretot peixos
(Gambusia holbrooki), insectes adults (Dytiscidae, Notonectidae)
i també larves d'insecte (Odonata). La gambúsia és
un peix americà que fou introduït al Delta del Llobregat
a principis de segle per la Comissió Antipalúdica,
dins d'un programa de control de mosquits. És un peix tremendament
voraç, i realment allí on hi ha gambússies
no s'hi solen trobar larves de mosquit. Els adults voladors són
presa d'aràcnids, libèl.lules, rat-penats i ocells
insectívors.
Els mosquits pertanyen a l'ordre dels dípters,
família dels culícids. Són insectes amb metamorfosi
completa, és a dir; els ous donen lloc a larves aquàtiques
actives que es transformen en nimfes, de les quals emergeixen
els
adults. Actualment es coneixen més de 3.000 espècies
de mosquits, presents a totes les latituds. Al Baix Llobregat
se'n
troben 19, distribuïdes en 7 gèneres: Culex (4), Ochlerotatus
(3), Aedes (3), Culiseta (3), Coquillettidia (2), Anopheles (3)
y Uranotaenia (1).
Culex pipiens
Culex modestus
Culex hortensis
Culex theileri
Ochlerotatus caspius
Ochlerotatus detritus
Aedes vexans
Aedes geniculatus
Aedes albopictus
Ochlerotatus berlandi
Culiseta subochrea
Culiseta longiareolata
Culiseta annulata
Coquillettidia richiardii
Coquillettidia buxtoni
Anopheles maculipennis
Anopheles claviger
Anopheles plumbeus
Uranotaenia unguiculata
Tot i això, només tres, Ochlerotatus
caspius, Aedes albopictus i Culex pipiens, "el mosquit domèstic",
constitueixen les espècies més molestes de la zona.
|