 |
 |
 |
      |
|
||||||||||||||
 Els ous dels mosquits
tenen una forma generalment subcilíndrica i una llargària
aproximada d'un mil.límetre. Les femelles els poden pondre
d'un en un (Ochlerotatus, Anopheles...) o en grups
de 50 a 200, formant apinyaments anomenats navícules per
la seva semblança amb petites naus (Culex, Culiseta).
La seva forma fa que les navícules surin a la superfície
de l'aigua, com també ho fan alguns ous isolats proveïts
de flotadors (Anopheles). Altres ous, com els d'Ochlerotatus
, són postos al sòl i romanen inactius fins que el
terreny s'inunda. Quan l'ou eclosiona apareix la larva. Les eclosions
dels ous estan molt lligades al medi i per exemple, són produïdes
per les inundacions i la pluja en el cas de moltes espècies
d'Ochlerotatus.
 La larva és
sempre aquàtica. Completa la seva evolució després
de quatre estadis de creixement separats per sengles mudes, creixent
des del voltant d'1 mm de longitud fins a uns 12 mm (variable segons
l'espècie). La durada de l'estadi larvari està molt
influenciada per la temperatura. Al delta del Llobregat el desenvolupament
larvari de Culex pipiens pot durar uns 5 o 7 dies a l'estiu,
i molt més amb temperatures baixes. Les larves es desplacen mitjançant contraccions abdominals molt característiques i s'alimenten per filtració i raspat de matèria orgànica finament particulada, algues unicel.lulars i bacteris, entre altres organismes. A excepció del gènere Coquillettidia, que presenta una adaptació molt particular (viu fixada a les arrels de les plantes aquàtiques, respirant l'oxigen dels teixits vegetals), les larves de les altres espècies capten l'aire atmosfèric. La majoria tenen un sifó respiratori situat a l'extrem de l'abdomen que queda arran de la superfície quan estan en la posició habitual, de cap per avall, cosa que els permet de respirar aire. Les espècies del gènere Anopheles no tenen sifó i es col.loquen paral.lelament a la superfície de l'aigua, respirant directament per l'extrem de l'abdomen.
 Les transformacions
que permeten al mosquit de passar del medi aquàtic al medi
aeri, comencen al final del desenvolupament larvari per la lisi
dels músculs i continuen, ja a l'estadi nimfal, amb l'elaboració
d'un sistema totalment nou. Aquest estadi dura poc, de 2 a 3 dies. La pupa no s'alimenta, aprofita les reserves acumulades durant l'estadi larvari i respira mitjançant dues "trompetes" situades sobre el cefalotòrax. Les pupes de mosquit, molt més actives que les d'altres insectes, es queden a la superfície de l'aigua, però en ser molestades es submergeixen amb brusques contraccions d'unes paletes natatòries situades al final de l'abdomen. En el moment de l'emersió de l'adult, l'exosquelet es trenca longitudinalment. L'adult s'infla d'aire i surt de la despulla pupal a la superfície de l'aigua, on roman un curt període de temps fins que és capaç de volar.
 L'aliment habitual
dels adults, mascles i femelles, és el nèctar de les
flors. Els mosquits són famosos principalment per la picada
de les femelles per obtenir sang, cosa que significa una aportació
suplementària de proteïnes per a la maduració
dels ous. Per aquest motiu, les femelles són capaces de recórrer
distàncies de quilòmetres i tot, cercant la sang que
necessiten. Els mosquits piquen sobretot vertebrats, però solen preferir-ne algun ordre concret. N'hi ha que prefereixen les aus (Culiseta longiareolata) o els amfibis (Culex hortensis). Uns altres, com ara Culex pipiens, poden produir una primera posta sense picar. Aquesta posta s'anomena autògena i es realitza a càrrec de les reserves energètiques acumulades per la larva. La majoria de mosquits piquen a unes hores concretes del dia, sobretot a la sortida i a la posta del sol, o durant la nit. Si més no, algunes espècies, com les pertanyents al gènere Ochlerotatus, piquen a qualsevol hora. La fecundació dels ous es fa al moment de la posta, però l'acoblament s'ha realitzat abans. Hi ha generalment una sola còpula al principi de la vida de l'adult; l'esperma queda emmagatzemada dins de les espermateques de la femella on es conserva al llarg de tota la seva vida. Els mosquits poden, com altres espècies d'insectes, formar núvols copulatoris constituïts únicament per mascles, en els quals entren les femelles. El nombre d'ous varia segons les espècies i la quantitat de sang xuclada. Si la femella ha pogut xuclar suficient quantitat de sang sense ser molestada, una sola picada acostuma a ser suficient per produir una posta i no picarà de nou fins que l'hagi realitzat.
El fenomen de la hibernació pot donar-se en un estadi fix (ou, larva, adult) o en diversos estadis encara que habitualment es presenta en els adults. Poc abans de començar el període d'hibernació, les femelles s'alimenten de tot el nèctar de què són capaces per tal de produir un teixit especial, el cos gras, que els servirà de reserva alimentària al llarg de la hibernació. Durant aquest període, les femelles es refugien a llocs protegits; els mascles senzillament moren. La durada de la vida dels mosquits adults va des d'alguns dies fins a un parell de mesos, depenent de l'espècie i les condicions climàtiques.
|
