| Drogues |
Actualitzada el
26/6/2006 |
|
|
No hi ha prevenció sense informació, hem de conèixer els riscos que comporta el consum de drogues.
També els de les conductes que, encara que no estiguin relacionades amb les drogues, puguin generar addicions perilloses que alterin la vida social, familiar i laboral, i fins i tot malmetre la salut mental i física.
S'entén per droga el fàrmac o medicament o aquelles substàncies que introduïdes a l'organisme viu poden modificar una o més de les seves funcions.
Consumir-ne regularment pot generar processos com:
Dependència
Una malaltia que dóna prioritat absoluta al consum d'una substància o classe de droga sense la qual la persona és incapaç de tenir control de si mateixa.
Tolerància
Apareix quan la persona que pren la droga, en haver-se adaptat a aquesta substància, té una disminució de la resposta de l'organisme encara que en prengui la mateixa quantitat que abans; és a dir, per obtenir el mateix efecte que abans, ha d'augmentar-ne la dosi.
Tenir tolerància no significa tenir protecció davant la droga, sinó que és el resultat d'una progressiva intoxicació. Quan es té més tolerància s'està més a prop de la dependència, i això pot comportar, en alguns casos, que pugui prendre una dosi mortal.
Síndrome d'abstinència
És el conjunt d'alteracions que apareixen quan Per a més informació sobre sexualitat, anticoncepció i malalties de transmissió sexual, consulteu la guia Parlem de sexualitat, que trobareu a www.elbaixllobregat.net/joventut
ja la persona és drogodependent i se li priva de la droga.
La millor manera de classificar les drogues és pels seus efectes sobre el sistema nerviós. Així, hi ha drogues que tenen efecte depressor - com l'alcohol, els hipnòtics, els sedants o els opiacis-, n'hi ha que estimulen- com la cafeïna, la cocaïna i les amfetamines- i també hi ha les al·lucinògenes- com el cannabis, l'LSD o la mescalina.
|
| |
| Drogues d'efecte depressor
|
 |
Són substàncies que tenen en comú la capacitat d'entorpir el funcionament habitual del cervell, i provoquen reaccions que poden anar des de la desinhibició fins el coma, en un procés progressiu d'adormiment cerebral. Les més importants són: l'alcohol, els opiacis (heroïna, morfina, metadona, etc) i els tranquilitzants (pastilles per calmar l'ansietat, hipnòtics i pastilles per dormir).
Alcohol
L'alcohol és la droga més consumida en el nostre entorn sociocultural, de la que més s'abusa i la que causa més problemes socials i sanitaris (accidents de trànsit i laborals, maltractaments, problemes de salut, alcoholisme, etc.).
És una droga depressora perquè pot modificar una o més funcions de l'organisme.
Inicialment produeix desinhibició, després ocasiona una disminució dels reflexos, una falsa apreciació de les distàncies i una subestimació de la velocitat. Per tant, cal evitar conduir quan es pren alcohol.
Amb el consum regular d'alcohol es pot presentar el risc d'anar augmentant-ne les quantitats per aconseguir els mateixos efectes (procés de tolerància). No és fàcil adonar-se de quan s'està arribant a uns nivells perillosos, i es pot arribar a la intoxicació aguda i a la crònica.
La intoxicació aguda o borratxera es presenta com a resultat d'un consum elevat d'alcohol en un interval curt de temps.
La intoxicació crònica és deguda al consum regular d'un excés de begudes alcohòliques durant un període prolongat de temps.
L'alcohol exerceix sempre la seva acció tòxica sobre l'organisme i és causa de lesions orgàniques que poden afectar el tub digestiu, el fetge i el sistema nerviós. També provoca trastorns hematològics, cardíacs i hormonals.
L'alcoholèmia és la presència d'alcohol en la sang; augmenta en funció de la quantitat d'alcohol ingerit i de la graduació.
Si una persona entra en coma etílic o pateix una gran borratxera:
-No hem de donar-li alcohol ni cap medicament.
-Hem d'intentar tranquil·litzar-la.
-Si està inconscient, l'hem de posar amb el cap de costat per si vomita.
-No hem d'abandonar mai ningú en aquesta situació
-Hem d'abrigar-la perquè, sinó, podria arribar a morir.
-I sobretot, hem de portar-la a un servei mèdic o avisar una ambulància
Beure en excés només farà que danyar la nostra salut, encara que puguem pensar que ens ajudarà a superar els nostres problemes i a desinhibir-nos. L'alcohol no és una droga innòcua i el fet que sigui una droga legalitzada no significa que no sigui perjudicial.
També són drogues depressores les derivades de l'opi o les que s'elaboren amb algú dels components de l'opi:
Heroïna
Crea una dependència física i psíquica en poc temps. Bloqueja els dolors corporals i mentals i fa perdre el sentit de la realitat. Consumir-ne prolongadament produeix irritabilitat, agressivitat i egocentrisme
Metadona
És una substància química d'efectes semblants a l'heroïna . S'utilitza en programes de manteniment en persones que presenten dificultats per deixar el consum de l'heroïna.
|
|
| |
| Drogues d'efecte estimulant
|
|
Són substàncies que acceleren el funcionament habitual del cervell i provoquen un estat d'activació que pot anar des d'una dificultat per dormir fins un estat d'hiperactivitat. Podem destacar com a estimulants majors les amfetamines i la cocaïna; i com a estimulants menors, la nicotina i xantines com la cafeïna, la teobromina, etc.
Tabac
El tabac provoca una addició molt forta, i la substància responsable és la nicotina .
Els efectes del tabac a curt termini són: mal de cap, dificultat per concentrar-se, dificultat per respirar, arrugues i cansament, afavoreix l'acne, torna les dents grogues, la boca fa mal olor i la roba pudor .
A llarg termini podem tenir problemes cardíacs, malalties cròniques de l'aparell respiratori, càncer i úlcera d'estómac. Pot empitjorar la circulació sanguínia, pot retardar el creixement del fetus i poden augmentar les complicacions durant l'embaràs.
La publicitat ens intenta convèncer que el tabac és el millor de món , els companys i les companyes poden oferir-nos un cigarret i nosaltres sentir que som diferents sinó l'acceptem. No tenim cap obligació d'acceptar-lo i tenim tot el dret de mantenir la nostra opinió i la nostra personalitat.
Deixar de fumar és difícil però no impossible . Per conèixer la dependència de nicotina podem fer el test de Fagerström i mirar la puntuació total per saber si som molt o poc dependents .(Consultant la pàgina www.elbaixllobregat.net/joventut podem fer la prova).
El tabac s'ha de deixar de cop, no serveix progressivament. Si tenim ganes de fumar, cal beure molta aigua, mastegar xiclets sense sucre, menjar fruita, omplir les estones amb coses que ens agradin: anar al cinema, fer esport, etc. Cal pensar també en el que gastem amb el tabac.
Si no ens sentim capaços de deixar-ho podem recórrer al personal mèdic o d'infermeria, potser que ens prescriguin un producte de reemplaçament nicotínic, com xiclets, pegat, esprai nasal o inhalador bucal.
Amfetamines
Són psicoestimulans produïts sintèticament en laboratoris químics. El consum habitual es produeix en forma de pastilles; una de les més freqüents és l'speed, que generalment es presenta en forma de pols i es consumeix per inhalació. Estimulen el sistema nerviós central; produeixen taquicàrdies, hipertensió, pèrdua de la gana i, a vegades, també pèrdua de la consciència, i poden conduir al suïcidi.
Cocaïna
També és un potent estimulant del sistema nerviós central, amb exaltació de l'estat d'ànim i augment de la freqüència cardíaca i de la tensió arterial. Consumir-ne produeix al·lucinacions, deliris, trastorns digestius i deteriorament psíquic. I crea molta dependència.
|
|
| |
| Drogues d'efecte al·lucinògen
|
|
Són substàncies que trastoquen el funcionament del cervell i que donen lloc a distorsions perceptives, al·lucinacions, etc. Són al·lucinògens: LSD, mescalina, derivats del cànnabis (haixix, marihuana, etc.) i drogues de síntesi (èxtasi, Eva, etc.).
LSD
Té un efecte potent a dosis mínimes. El efectes són: alteració de la percepció, hipersensibilitat sensorial, al·lucinacions, idees delirants, eufòria, confusió mental, verborrea, hiperactivitat i experiència mística.
Les conseqüències més severes del consum del LSD poden ser reaccions de pànic, intents de suïcidi, reaccions psicòtiques i reaparicions espontànies de l'experiència al·lucinògena sense consum de la substància.
Cànnabis
Amb la resina, fulles i flors d'aquesta planta s'elaboren les substàncies psicoactives més conegudes i més utilitzades entre les drogues il·legals, com són el haixix i la marihuana.
El cànnabis produeix manca de motivació en les persones que en consumeixen habitualment. Els efectes a llarg termini són: bronquitis crònica, alteracions dels pulmons, càncer, disminució d'espermes i trastorns en la menstruació i falta de memòria i de reflexos. Produeix alteracions en la percepció i disminueix la capacitat de distingir entre realitat i fantasia.
Els al·lucinògens produeixen gran dependència per la qual cosa consumir-ne desenvolupa la tolerància i se n'ha d'augmentar gradualment la dosis per mantenir-ne els efectes, la qual cosa multiplica els riscos.
|
|
| |
| Drogues de síntesi
|
|
Són substàncies psicoactives sintetitzades en laboratoris clandestins, el efectes oscil·len entre els estimulants i els al·lucinògens. Mai no es té la certesa del que es consumeix ni dels seus efectes. Se solen presentar en forma de pastilles de colors i formes cridaneres.
Èxtasi
És tracta d'una substància estimulant derivada de les amfetamines, el consum de la qual pot provocar trastorns mentals, entre d'altres, la crisi d'angoixa .
Quan se'n pren, els efectes apareixen al cap de 30 minuts i el seu punt màxim és al cap d'una o dues hores i es pot perllongar fins a quatre o sis hores desprès.
Els efectes són diversos: palpitacions, tremolor, mareig, suor, nàusees, rigidesa muscular. Si a més ens posem nerviosos, podem partir una crisi d'ansietat: ofec, por de perdre el control, por de morir, calfreds o sufocacions. Davant d'això és recomanable anar a un lloc tranquil i fresc, i intentar calmar-nos; si no podem, hem d'anar a un servei d'urgències i explicar al metge el que hem pres, perquè ens pugui ajudar.
Per saber més sobre aquest tema, feu una ullada a www.elbaixllobregat.net/joventut, on hi ha penjada una guia sobre Drogues de síntesi.
|
|
| |
| Adreces
|
|
CABALBAIX.
Pla intermunicipal d'Abrera, Esparreguera, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires, sobre drogues i altres components de risc.
C/ Major, 3 . Abrera
Tel. 93 770 29 11
cabalbaix@cabalbaix.org
Servei d'informació i assessorament sobre drogues ( SIAD)
Casal de Joves del Centre Frederic Mompou
Pl. Joan XXIII, s/n. Castelldefels.
Tel. 93 636 41 44
siad@castelldefels.org
Dimarts de 18.30 a 20 h
Centre Mancomunat d'Atenció i Seguiment de Drogodependències
Cas Fontsanta
Edifici Can Moritz
C/ Mossèn Andreu, 13-19, 1r. Cornellà de Llobregat.
Tel. 93 373 41 52
De dilluns a divendres de 9 a 14 h, i dimarts, dimecres i dijous de 16 a 20 h
Associació Adelante
C/ Empordà, s/n. Cornellà de Llobregat.
Tel. 93 375 12 25
Dilluns, dimecres i dijous de 17.30 a 20.30 h
Associació Alcohòlics Rehabilitats (ASALRE)
Edifici Can Moritz
C/ Mossèn Andreu, 13-19, 1r. Cornellà de Llobregat.
Tel. 93 477 36 03
Dimarts, dimecres i dijous de 18 a 20 h
Centre de Salut per a l'Alcoholisme
Edifici Molí
C/ Verge de la Mercè, 1. Esplugues de Llobregat.
Tel. 93 371 02 66
mancom@passl.es
Dilluns de 10 a 12 h i dimecres de 17 a 19 h
Centre d'Atenció i Seguiment del Prat de Llobregat.
ABS Pujol i Capsada
C/ del Riu Anoia, 19 . Tel. 93 479 16 75
De dilluns a divendres de 15 a 20 h, i dijous de 9 a 14 h
Associació Catalana d'Ajuda i Acolliments a Toxicòmans L'Alzina
C/ Francesc Marimon, 40-44. Esparreguera.
Tel. 93 777 69 25
Associació Pro-Ajuda a Minories Marginals (APAMM)
C/ Castelldefels, 1. Gavà
Tel 93 638 46 00
Centre d'Atenció i Seguiment d'Olesa de Montserrat
C/ de Lluís Puigjaner, s/n.
Tel. 93 778 24 01
Dilluns, dimecres i dijous de 17 a 20 h
Centre Urbà de Reinserció - Taller 2000
C. Sevilla, 1. Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 630 05 27
De dilluns a divendres de 10 a 13 h.
Servei d'Atenció a Famílies i Joves (SAFIJ)
L'Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1. Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 652 95 82
Centre d'Atenció i Seguiment de Sant Feliu de Llobregat
Edifici Júpiter
C/ del Comte de Vilardaga, 37.
Tel. 93 666 72 61
centraldesalut@santfeliu.org
Dilluns i dijous de 8 a 21 h, i dimarts, dimecres i divendres de 8 a 15 h.
Reagrupament de Malalts Alcohòlics Rehabilitats del Baix Llobregat (REMARE)
C/ Passatge de Sant Joan , 13 baixos. Sant Feliu de Llobregat.
Tel. 93 685 11 81
Dimarts i dijous de 18 a 20 h, dimecres de 19 a 20.30 h i dissabtes de 17 a 20 h .
|
|
| |
|
|
|
|
Consell
Comarcal del Baix Llobregat