Arran de la transferència de serveis produïda a partir de l’extinció de la Corporació Metropolitana, el Consell Comarcal del Baix Llobregat va assumir, l’any 1988, la propietat, les construccions i el servei de cementiri de la finca on s’hi troba el Cementiri Comarcal Roques Blanques. Els terrenys, amb una superfície aproximada de 50 hectàrees, procedien d’una antiga finca d’ús agrícola molt deteriorada, el 85% de la qual es troba en terme municipal de el Papiol, sector on es concentra la part destinada a cementiri. També s’hi troben en aquest lloc les oficines i altres serveis generals de la instal·lació.

El cementiri va entrar en funcionament l’any 1984 adjudicant-se, l’any 1990, els serveis inherents a l’empresa Nomber, S.L. per un període de 50 anys, sent aquesta la modalitat de gestió actual. La concessió inclou tant la prestació del servei com la construcció de noves instal·lacions. Dóna servei tant als municipis de la comarca com a la resta de l’àrea metropolitana, i té una capacitat de sepultures al voltant dels vuit mil nínxols, pendent d’una futura ampliació. El nombre actual d’inhumacions representa al voltant del 25% de totes les que es fan a la comarca, i disposa de dos forns d’incineració

El servei del Cementiri està regulat pel Reglament de funcionament del Cementiri comarcal de Roques Blanques. Els preus que s’han d’abonar pels diferents serveis es regulen per la corresponent ordenança fiscal aprovada pel Consell. L’aspecte més important és que els períodes de concessió dels nínxols, l’element principal del Cementiri, són de 5 anys, renovables 5 anys més. Els serveis d’enterrament que s’hi presten abasten diverses modalitats.

Tot el conjunt està enjardinat amb arbrat, amb enllumenat, fonts d’aigua i estanys a la zona de nínxols. A Roques Blanques s’hi aplica un concepte de cementiri que defuig de la concentració de nínxols i tombes a l’estil dels cementiris tradicionals urbans, sent especialment important en tot el conjunt l’enjardinament. Les zones de tombes estan construïdes en els espais lliures entre les agrupacions i en zones ermes on l’afectació de la massa boscosa és mínima, adaptant-se la morfologia a les corbes de nivell del terreny per tal de minimitzar els moviments de terra, les obres de fàbrica, els talussos i l’afectació paisatgística. En conjunt, suposa un concepte avantguardista de cementiri, caracteritzat pels seus amplis espais i la seva integració en el paisatge de l’entorn.