L’Antiga fàbrica tèxtil ocupava quasi 6 Ha, en el que avui és el Recinte Industrial de la Colònia Güell, el qual està delimitat, com aleshores, per un mur perimetral.

La fàbrica es començà a construir el 1890. Tot just un any després estava acabat el primer edifici i es posà en funcionament la màquina de vapor de la filatura. Després, s’anaren acabant de construir els altres edificis destinats als tenyits, secadors, telers, etc que completaven el procés de transformació del cotó en panes, velluts i vellutets.

La fàbrica de la Colònia Güell fou una excepció en les colònies industrials de l’època, ja que aquestes utilitzaven l’energia hidràulica dels rius, a la riba dels quals s’havien implantat. A la Colònia Güell s’emprà una màquina de vapor que utilitzava carbó com font d’energia.

El disseny de la fàbrica s’atribueix a Ferran Alsina, tècnic tèxtil i inventor que s’associà amb Eusebi Güell a l’antiga fàbrica del Vapor Vell de Sants -actualment Barcelona- on aportà les seves innovacions i els seus coneixements tècnics i d’organització de les fàbriques angleses. El trasllat de la fàbrica a la Colònia Güell fou motivat per la necessitat d’ampliar la fàbrica de Sants i per trobar la pau social que garantís la continuïtat del negoci, ja que el propi Ferran Alsina sobrevisqué a un atemptat en el marc d’una vaga dels obrers del Vapor Vell de Sants.

Dels edificis de la fàbrica destaquen per les seves característiques arquitectòniques o constructives el de la filatura, els assecadors, la xemeneia i el dipòsit de l’aigua. L’obra vista de maó és el comú denominador de les naus construïdes a l’època. A l’interior els espais eren amplis. Per evitar els murs interiors els sostres es recolçaven en columnes de ferro colat que suportaven una sèrie de jàceres.

L’edifici de la filatura es correspon amb el model anglès de fàbrica de pisos anomenat manchesterià. Cada pis abarcava un procés de la filatura, pel qual el cotó es transformava en fil.

Els edificis dels assecadors, també anomenats estandatges, presenten un aspecte diferenciat de la resta, ja que els maons estan col·locats en forma de gelosia, deixant passar l’aire però no la llum directa del sòl, per tal d’assecar els teixits sense que perdessin el color.

En el plànol s’indica la distribució dels edificis i les seves funcions.

La fàbrica tancà el 1973 en el marc d’una crisi generalitzada del sector tèxtil. En els anys següents l’empresa propietària anà venent l’espai de la fàbrica en petites porcions que acabaren conformant un complex entramat d’usos i instal·lacions, arribant a afectar el patrimoni arquitectònic i a l’imatge del conjunt.

Amb el canvi de segle, una empresa dedicada a la rehabilitació de patrimoni industrial endegà un procés de compra dels espais ocupats per les petites empreses. Actualment els edificis més emblemàtics han estat rehabilitats o estan en procés de ser-ho. El projecte de rehabilitació dels primers edificis va ser redactat per l’Arquitecte Oscar Tusquets.

Amb la rehabilitació, els vells edificis estan recuperant la seva imatge d’obra vista i de testimoni d’una època i d’un model d’indústria. Ara estan, però, sent adaptats per acollir noves empreses, majoritàriament del sector dels serveis.

Els serveis i espais comuns del recinte industrial estan gestionats per l'Associació Recinte Industrial de la Colònia Güell, integrada per les empreses propietàries dels espais del recinte.