|
El 1898, Eusebi Güell, destacat industrial i mecenes de les arts i les
lletres catalanes, va encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí el projecte
d'una església per a la colònia tèxtil que havia fundat
al municipi de Santa Coloma de Cervelló el 1890. Durant els anys següents, Gaudí realitzà diferents estudis
previs que culminarien en una maqueta de l’església instal·lada
en un pavelló situat al mateix turó on s'aixecaria l'edificació.
Finalment, el 1908 es va iniciar la construcció del temple. Amb tot,
l'ambiciós projecte, que preveia una església de dues naus, inferior
i superior, coronada per diverses torres laterals i un cimbori central de 40
metres d'alçada, quedaria inacabat. El 1914, la família Güell comunicà a Gaudí que no
continuaria finançant les obres en curs i aquest va abandonar el projecte.
El novembre de l’any següent, el bisbe de Barcelona beneïa
la nau inferior, l'única que s'arribà a construir, fet pel qual
l’església seria denominada popularment cripta. Entre 1915 i 1917,
un nou constructor tancava la nau superior amb murs de totxo i teulades d’uralita.
Croquis etapes de construccií de l'edifici.
2 Obra cabdal Tot i quedar inacabada, l'església suposa un punt culminant en l'obra
de Gaudí. En aquest edifici inclou, per primer cop de manera unitària,
la pràctica totalitat dels seus avenços arquitectònics,
tal com després faria a la Sagrada Família. Així, a l'església trobem ja els arcs catenaris que, alhora
que simplifiquen el problema de les càrregues, determinen l'ús
de murs exteriors amb forma de paraboloides hiperbòlics. Al mateix esperit integrador responen el tractament dinàmic i fluït
de l'espai interior o els mecanismes de fusió de l'edifici amb el medi
natural -els diferents nivells de les naus s’adapten al pendent del turó i
els materials són de colors i textures similars als del sòl i
la vegetació. Totes aquestes aportacions constitueixen solucions innovadores que responen
a la voluntat de síntesi entre plantejament estructural, tècniques
constructives i formes arquitectòniques, però que també s'enriqueixen
amb el valor estètic i simbòlic dels elements purament ornamentals.
3 Arts aplicades A més de cabdals innovacions arquitectòniques i constructives,
l'església de la Colònia Güell inclou també nombrosos
exemples del domini per part de Gaudí de les arts aplicades, tant
pel que fa als elements de mobiliari com als purament ornamentals. D'aquesta manera, cal parar esment en les dues closques marines portades
de Filipines que fan la funció de piles d'aigua beneita. Destaquen, així mateix,
els bancs amb reclinatori col·locats circularment al voltant de l'altar
major. Aquesta peculiar distribució és possible gràcies
a l'espai únic de la nau, la fluïdesa del qual és realçada
per la il·luminació procedent dels finestrals. De diferents mesures i amb vitralls de dissenys florals, els finestrals
incorporen, per la part exterior de l'església, trencadissos ornamentals i mosaics
de simbologia religiosa. Una simbologia que també apareix en el porxo
d'entrada on a més del mosaic de vidre i ceràmica situat sobre
el portal, amb referències a la Santíssima Trinitat i a les
virtuts cardinals i teologals, trobem creus a cadascuna de les voltes.
4 Materials Un dels elements més rellevants de l'església és la varietat
de materials utilitzats: pedres basàltiques i calcàries, totxos
ceràmics i sobrecuits, escòria de fosa, ceràmica, vidre
i diversos tipus de morters. Si bé pot semblar un conjunt força
heterogeni, el seu ús concret demostra la genialitat de Gaudí a
l'hora de sintetitzar les necessitats constructives de l’edifici amb
els seus aspectes ornamentals i simbòlics. En aquest sentit, els materials de les diferents columnes del porxo i la
nau inferior serveixen tant per obtenir la resistència adequada al pes que
subjecten en cada cas com per dotar tots dos espais d'un ritme dinàmic
i polivalent. De la mateixa manera, els totxos i els residus de fosa dels murs exteriors
no només compleixen una funció constructiva sinó que,
gràcies a la seva textura tosca i al seu color terrós, també integren
l'església amb el medi natural que l'envolta. Aquests materials, a més,
s'ajusten al caràcter religiós de l'obra: són recremats
i això vol dir que l'església ha estat purificada, com correspon
a tot allò que s'ofereix a Déu.
5 Maqueta polifunicular Per poder dur a terme les originals solucions concebudes per a l'església
de la Colònia Güell, Gaudí hagué d'inventar un nou
mètode de projecció arquitectònica: la maqueta polifunicular.
Gràcies a ella, s’obtenia una versió visual invertida en
3D d'un projecte que difícilment es podria representar en els tradicionals
plànols de dues dimensions. El funcionament de la maqueta era el següent. En un taulell on s'havia
dibuixat la planta de l'església es penjaven un seguit de cordes en
els punts corresponents a la cruïlla dels murs o al naixement de les columnes.
A continuació, a l'altre extrem de les cordes s'afegien sacs de perdigons
que, en incloure càrregues proporcionals al pes real, generaven les
corbes dels arcs corresponents. Un cop definida l'estructura de l'edifici,
es folrava amb paper per obtenir les voltes i els murs. Per últim, es fotografiava la maqueta i es realitzaven ampliacions
sobre les quals Gaudí dibuixava directament esbossos de les solucions
definitives dels alçats interiors i exteriors de l'església.
6 Paraboloide hiperbòlic Una de les principals innovacions de l'església és la introducció,
per primer cop en la història de l'arquitectura, de les superfícies
amb forma de paraboloide hiperbòlic, utilitzades tant en els murs com
en les voltes que uneixen els arcs de la porxada. De gran dinamisme i plasticitat, el caràcter inusual d'aquestes superfícies
radica en el fet que són corbes però, al mateix temps, reglades,
generades a partir de les rectes que es tracen entre dues arestes no paral·leles.
En el cas del porxo, a més, els paraboloides hiperbòlics van
permetre crear voltes que són alhora còncaves i convexes. Una
fesomia sorprenent que Gaudí va fer notar amb trossos triangulars de
rajola que marquen tant les paràboles corbes com les línies rectes. Com és habitual en bona part de l'obra de Gaudí, l'aparent complexitat
formal d'aquestes solucions arquitectòniques responia a un mètode
constructiu força senzill. N'hi havia prou amb crear una estructura
amb taulons de fusta que corresponien a les línies rectes a partir de
les quals es generava la superfície corba del paraboloide hiperbòlic.
7 Planta inferior
Veure
plànol 01 Reproducció de 1978 de la creu dissenyada per Gaudí el 1902
per
coronar la porta del tancat de la Finca Miralles de Barcelona.
02 Porxo. En cas d’haver-se construït la nau superior, hauria servit
de
suport per a l'escalinata d’accés.
03 Nivell inferior del porxo.
04 Portal. Sobre la llinda, un plafó amb un mosaic de vidre i ceràmica.
05 Nau inferior. Les diferents columnes defineixen una distribució radial
de l’espai.
06 Capella del Sant Crist.
07 Piles d'aigua beneita fetes amb closques marines.
08 Espai on havia d’anar l’escala per accedir a la nau superior.
09 Altar de la Mare de Déu de Montserrat (Isidre Puig Boada, 1956).
10 Presbiteri reordenat per Peter Hardn (1965). Sagrari i àngels de
Josep M. Jujol (1945 i 1946).
11 Altar de la Sagrada Família (Josep M. Jujol, 1945).
12 Sagristia.
13 Cor.
14 Finestrals amb revestiments ceràmics i vidrieres protegides per
reixes de material industrial reciclat.
15 Mur de contenció que segueix el sistema d’hiperboloides parabòlics
(Antoni González, 2002).
8 Planta superior
Veure
plànol
16 Nova escala d'accés a la planta superior.
17 Portal d’entrada lateral a la nau superior que no es va construir.
18 Nova terrassa. Està situada a un nivell més alt del previst
per al paviment de la nau superior per respectar, d’aquesta manera, el
sostre de la nau inferior original de Gaudí.
19 Futur accés per a persones discapacitades.
20 Coronament amb pedra basàltica dels murs interromputs de la nau superior.
21 Pedres de color diferent al de la resta del paviment del terrat,
col·locades en els punts on s'haurien ubicat les columnes de la nau
superior.
22 Cos de la capella del Sant Crist de la nau inferior sobre el qual
s'havia de construir, igual com damunt la sagristia i el portal lateral,
una de les torres de l’església.
23 Rampa on s’havia d’ubicar l'escalinata d’accés
a la nau superior.
24 Plataforma descoberta de l'entrada principal.
25 Porxo de l’entrada principal. Com en el cas de la rampa i la plataforma,
el seu terra ha estat cobert amb zenc.
26 Portal major.
27 Portal d’accés al baptisteri.
28 Campanar bastit sobre la base d'una de les torres laterals de
l'església.
9 Restauració Promoguda pel Consorci de la Colònia Güell i finançada
per la Diputació de Barcelona, el Ministeri de Cultura i el Ministeri
de Foment, la restauració actual
de l’església va ser projectada i executada per l’SPAL (Servei
del Patrimoni Arquitectònic Local) de la Diputació sota la direcció de
l'arquitecte Antoni González Moreno-Navarro. La intervenció respon, d’una banda, a la necessitat de recuperar
el valor original de l’obra d’Antoni Gaudí. En aquest sentit,
a més de les habituals tasques de recuperació i protecció,
s'ha procedit a eliminar els elements afegits després que Gaudí abandonés
l'obra i que la desvirtuaven. Per altra part, es pretén finalitzar una obra inacabada. Un objectiu
que contempla tant l'acabament formal -coronament dels murs exteriors interromputs-
com funcional, cosa aquesta última que implica un arranjament dels accessos:
s'ha creat un nou eix d'entrada que, en comptes de conduir el visitant cap
a l'escalinata no realitzada d'accés a la nau superior, l'encamina cap
al portal de la inferior i, tot creuant la porxada, a unes noves escales que
pugen al terrat de la planta superior.  Document annex
|
